El debat nacional i l'estelada

Al Ple Municipal d'ahir, ERC va presentar una moció que demanava "que la bandera estelada estigui posada en un lloc visible de l'ajuntament fins que Catalunya aconsegueixi la independència".

La moció va ser rebutjada, però va permetre que cada grup exposés el seu posicionament respecte la proposta i el procés de debat sobre el futur de Catalunya que d'ençà la multitudinària manifestació de la Diada està en primera línia de l'agenda política del país.

Volem compartir la posició exposada per PROGRÉS en el Ple d'ahir, que serveix també per al debat polític actual que, més enllà del municipi, està marcant un nou camí en el nostre país.


El tema candent de la independència o no de Catalunya és un tema que no per ser de creixent actualitat deixa de ser d'una gran complexitat.

Estem absolutment d'acord en què Catalunya, com a poble, com a nació, com qualsevol altra nació, ha de tenir el dret a l'autodeterminació. Així ens hem expressat i posicionat en repetides ocasions, com a grup polític, com a grup municipal -proposant o donant recolzament a mocions i declaracions diverses en aquet Ple- i com a regidors -entre altres coses essent promotors i membres fundadors de plataformes com Decidim.cat.


Som conscients de què en aquests moments ens trobem en un context històric en què s'està plantejant de forma seriosa fer un pas endavant i no només defensar el dret a l'autodeterminació, això està superat, sinó exercir-lo.


En aquest context arriba la proposta de penjar l'estelada a l'ajuntament, i just uns mesos després d'haver fet en aquest mateix ple un debat ampli sobre el paper que donem a l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló a les banderes.


Ja en aquell debat vam mantenir que no l'entenem com a prioritari, que no creiem convenient afegir despesa en temes de simbologia, i que hi ha moltes altres preocupacions que entenem que mereixen la nostra atenció, especialment en el context 
que estem vivint d'enormes dificultats per al consistori i per la ciutadania . Aquest ajuntament no ha fet mai ús de les banderes, excepte en comptades ocasions excepcionals. I filant encara més prim, si ens centrem només en el debat nacional que d'ençà de la passada Diada Nacional s'ha amplificat, ens sembla que com a institució hi ha moltes coses més interessants, més fructíferes i més assenyades a fer que no pas posar una bandera al Consistori sense comptar, en aquests moments, amb una base ciutadana local públicament i sinificativa compromesa amb el que representa, ni tan sols una base de representació política al Consistori en no portar cap dels nostres partits el tema en els nostres compromisos electorals per al municipi per aquesta legislatura.

Mantenim, doncs, la mateixa posició de tots aquests anys i recentment defensada pel nostre grup en aquest Ple en motiu d'altres peticions presentades per altres grups minicipals, però amb algun afegit especialment indicat per la proposta que avui es debat.

Si tal com hem dit de bon inici defensem la possibilitat certera i sembla que propera i possible que Catalunya pugui exercir el dret a decidir el seu futur i arribar a definir un nou estatus basat en una radicalitat democràtica innegable, hem de ser capaços de fer un camí impecable, assenyat i que no dóni arguments a qui té tota la intenció de posar traves amb actituds irracionals i qüestionables des del punt de vista democràtic o fins i tot ètic.


Cal un procés d'enorme pedagogia. La propia moció que discutim parla de pedagogia, tot i que creiem que no inclou cap element que vagi en aquest sentit. Si Catalunya arriba a ser, per voluntat majoritària de la seva ciutadania, un nou estat, ho serà perquè suma en aquest procés a aquella gent que se sent únicament catalana, però també moltes persones que se senten, d'una manera o d'una altra, espanyols. Persones que volen un Estat propi donades les circumstàncies actuals, però probablement no el voldrien si les circumstàncies fossin diferents, persones que democràticament poden donar el seu vot favorable a la independència després d'un procés de reflexió, anàlisi i convenciment de poder participar d'una societat millor, fonamentada en la voluntat de la seva gent en cada moment i no per un sentiment arrelat en la seva identitat nacional o un rebuig vers Espanya.


Hi haurà molts catalans que tenen un paper clau en aquest procés de construcció nacional que estem vivint que probablement se senten i se sentiran, en major o menor mesura, espanyols, per origen, per vincles familiars, per llengua materna o per afinitats culturals, visquin en una comunitat autònoma espanyola o en un estat català independent. Sigui quin sigui el futur de Catalunya, tindrà sempre en Espanya un païs proper, de la mareixa manera que hi ha americans de quarta o cinquena generació que es consideren italo-americans o afro-americans o hispano-americans i no passa res.


El procés de debat sobre el futur nacional de Catalunya només arribarà a bon port, sigui quin sigui el resultat, si és un projecte en positiu i fonamentat en la il·lusió que sàpiga explicar a Espanya i als seus ciutadans que el nostre és un projecte propi, democràtic i no contra ningú, sinó l'expressió democràtica d'una voluntat compartida i reflexionada d'un poble que decideix sobre si mateix amb debat, llibertat i raonadament, com va començar a mostrar-se en la manifestació de l'Onze de Setembre. 


No aconseguirem un país millor ni satisfer l'anhel de llibertat de Catalunya amb plenitut si per arribar-hi s'agredeix, s'imposa o es menysté la posició d'altri. 

Cal, doncs, avançar per la imprescindible via del debat, la construcció compartida i la pedagogia sobre la realitat i les opcions de futur del país, tant en la seva definició i encaix com a nació en el context polític europeu com en el model de païs que es vol en termes socials, econòmics, de participació, etc.


El procés de plantejament del futur de Catalunya ha de ser indiscutiblement democràtic i això passa per plantejar processos democràtics en el seu màxim potencial: debat en profunditat, llibertat d'elecció i referèndum impecables. Només així es podrà contar amb la legitimitat necessària, tant per la ciutadania com per la comunitat internacional.


Tot element que no faciliti aquesta reflexió tranquil·la, aquest debat necessari, aquest exercici de democràcia neta i l'intercanvi serè d'opinions per bastir posicions reflexionades en la ciutadania és alhora una oportunitat perduda per un moment històric per al nostre país i un error estratègic de cara a sumar persones a les posicions favorables a la construcció d'un Estat propi.


Passi el que passi, els catalans i catalanes que avui formen el país seguirem vivint aquí, compartint i construint el país, sigui quin sigui l'escenari. El país que volem és un país obert, que respecta els orígens diversos de la seva gent i no s'enfronta a cap altre país, sinó que defensa el seu propi camí.


Només si actuem amb aquest seny, empatia, aparcant la rauxa, amb una lògica pacient i intel·lligent i amb passes clares i poc rebatibles des del punt de vista democràtic podrem tirar endavant el projecte de construcció del país que vol la gent de Catalunya i només si ho fem així, si el procés evita o minimitza els xocs interns haurem aconseguit contribuir a un futur millor pel al país.


Entenem, doncs,  que la responsabilitat del moment és màxima, i sobretot per part de les institucions que hem de ser actors modèl·llics en la defensa de la llibertat i la democràcia, hem de ser garants de la cohesió i, en tot cas, facilitar que es produeixi aquest debat i que arribi al màxim de ciutadans i ciutadanes, vista la trascedència del moment.


Entenem que penjar l'estelada a l'ajuntament no contribueix a facilitar tota aquesta dinàmica imprescindible en els moments que vivim si realment volem que de tot aquest procés en resulti una Catalunya millor. En el context del nostre municipi, on no s'ha produit fins ara un moviment de base rellevant en aquest debat, m
és aviat pot provocar desconcert, conflicte, divisió i no ajudar a fomentar les majories, acords i processos que avalin el camí emprès tant dins de Catalunya, com a l'Espanya racional i en àmbits internacionals.